, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans Signèrent en-dessous, par leurs noms, trente-cinq personnes

. Ibn-?ayy?n and . ?a???, , pp.212-213, 1967.

, Références bibliographiques, pp.207-230

, Kit?b al-mu??ib f? tal??? a?b?r al-Ma?rib (Lo admirable en el resumen de las noticias del Ma?rib), Lafuente Alcántara, E, 1867.

M. A. Alarcón-y-santón and R. Et-garcía-de-linares, Los Documentos árabes diplomáticos del Archivo de, 1940.

A. Azz?w?, Ras?'il muwa??idiyya. Ma?m?'a ?ad?da, 1995.

. Bernat-desclot and F. Soldevila, , 2004.

. El-corán and J. Cortés, , 1986.

, Una descripción anónima de al-Andalus, 1983.

D. Eustache, Études sur la numismatique et l'histoire monétaire du Maroc. Corpus des dirhams idrisites et contemporains, 1971.

F. Rey, E. Gil-fernández, J. Et-maya, and A. Sánchez, Chronica Hispana saeculi XII. Pars I, Turnhout. al-?azn?'?, éd. et trad. Bel, A, 1923.

G. Fernández and J. , Praefatio de Almaria, pp.255-267, 1997.

. Al-?imyar?, , 1938.

É. Ibn-ab?-zar? and A. Benmansour, Al-An?s almu?rib bi-raw? al-Qir??s f? a?b?r mul?k al-Ma?rib wa-ta'r?? mad?nat F?s, Rabat ; trad, 1964.

A. Azz?w?, Na??r far?'id al-?um?n f? na?m fu??l al-zam?n, Beyrouth. Ibn 'Am?ra, éd, pp.1865-1871, 1967.

, Mas?lik al-ab??r f? mam?lik al-am??r, vol.1, 1927.

. Ibn-?ald?n, ?. ?a??da, and S. Et-zakk?r, Kit?b al-?ibar wa-d?w?n al-mubtada' wa-l-?abar f? ayy?m al-'arab wa l-'a?am wa l-barbar wa man '??arahum min ?aw? l-sul??n al-akbar, Le Livre des Exemples. II. Histoire des Arabes et des Berbères du Maghreb, 2000.

. Ibn-?ald?n, A. Cheddadi, . Al-muqaddima, ;. Damas, and A. Cheddadi, Muqaddima, Casablanca (rééd. 2005) ; éd. al-Darw??, Introducción a la Historia Universal, 2002.

A. Cheddadi, Maq?ma f? l-siy?sa et Al-I??ra ilà adab al-wiz?ra, Damas. Ibn al-?a??b, éd, Ri?la ?arb an wa ?arq an, 1972.

M. A. Makki, F. ;. Et-corriente, and F. Et-corriente, Crónica de los emires Al?akam I y 'Abdarra?m?n II entre los años 796 y 847 [Al-Muqtabis II-1], Saragosse, Fragmentos inéditos del Muqtabis, vol.19, pp.295-316, 1954.

, Anales Palatinos del califa de Córdoba al-?akam II por '?sà ibn A?mad al-R?z?, traducción del ms, García Gómez, E, 1965.

&. Ibn, R. Dozy, E. Lévi-provencal, G. S. Et-colin, ;. Beyrouth et al., Histoire de l' Afrique du Nord et de l'Espagne musulmane intitulée «Kitab al-Bayan al-Mughrib, vol.2, 1980.

F. Salgado, Al-Bay?n al-Mu?rib f? ijti??r ajb?r mul?k al-Andalus wa al-Magrib por Ibn 'I??r? al-Marr?ku??, Ibn 'I??r? : Al-Bay?n al-Mu?rib. Nuevos fragmentos almorávides y almohades, Valence. Ibn ?Iy??, Mu?ammad, éd. Benchrifa, M, vol.2, 1953.

. Ibn-sim?k and M. &. Makk?, , 1979.

I. Jaume and .. F. Soldevila, Llibre dels feits del rei En Jaume, 2007.

É. Lévi-provençal, Trente-sept lettres officielles almohades, 1941.

. Al-maqqar? and R. Dozy, Naf? al-??b min ?u?n al-andalus al-ra??b wa-?ikr waz?ri-ha Lis?n al-D?n Ibn al-?a??b, Crónica del Moro Rasis : versión del A?b?r Mul?k al-Andalus de A?mad ibn Mu?ammad ibn M?s? al-R?z?, pp.889-955, 1840.

R. Muntaner and .. F. Soldevila, , 2011.

J. I. Sáenz-diez, Las acuñaciones del Califato de Córdoba en el Norte de África, Nayl al-ibtih?? bi-ta?riz al-d?b??, 1984.

F. , bust?n f? ?ar?'ib al-buld?n wa l-mas?lik il? ?am?' al-mam?lik, vol.8, pp.447-546, 1965.

. Widukind-de-corvey, B. S. Bachrach, and D. S. Bachrach, Deeds of the Saxons, 2014.

L. Bibliographie-abad-casal, Aportación al estudio de Santa Eulalia de Bóveda, XV Congreso Nacional de Arqueología, pp.917-922, 1977.

J. M. Abascal-palazón and G. Et-alföldy, El arco romano de Medinaceli (Soria, Hispania Citerior), 2002.

J. L. Abellán and A. Et-monclús, El pensamiento español contemporáneo y la idea de América, 1982.

D. Abulafia, A Mediterranean emporium. The Catalan Kingdom of Majorca, 1994.

D. Abulafia, The Catalans and the Mediterranean, Sabaté, éd. 2017a, pp.511-515, 2017.

M. Acciauoli, Exposiçoês do Estado Novo, 1934.

A. Adnane, Sobre el concepto marroquí de constitución y sus implicaciones, Revista de Derecho Político, vol.66, pp.301-320, 2006.

A. Adnane, Entre la tradición y la racionalidad constitucional en Marruecos (Despliegue y Articulación del poder), vol.79, pp.173-200, 2010.

V. Aguilar, Aportación de los árabes nómadas a la organización militar del ejército almohade, vol.14, pp.393-415, 1993.

H. Ahrweiler, L'idéologie politique de l'Empire byzantin, 1975.

C. Aillet, Les Mozarabes. Christianisme, islamisation et arabisation en péninsule Ibérique (ix e -xii e siècle), 2010.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-00804241

J. C. Alay and J. F. Et-clariana, El capitell bizantí de Santa Maria de Mataró (Maresme) i la IV Croada, IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme, pp.184-195, 2007.

R. Albert and J. Gassiot, Parlaments a les corts catalanes, vol.2, pp.177-189, 1928.

M. I. Alfonso-antón, J. Escalona-monge, and G. Martin, Lucha política : condena y legitimación en la España medieval, 2004.

G. Alisio, G. Bertelli, and A. Et-pinelli, Arte e politica tra Napoli e Firenze. Un cassone per il trionfo di Alfonso d' Aragona, 2006.

A. Gorbea and A. , Los palacios de Pedro I. La arquitectura al servicio del poder, Anales de Historia del Arte, vol.23, pp.25-49, 2013.

A. Ezquerra and A. , Mater dolorosa. La idea de España en el siglo xix, 2001.

R. Amitai and M. Biran, Mongols, Turks, and Others : Eurasian Nomads And The Sedentary World, 2004.

M. Amrani, Société, élite et gestion du pouvoir en Andalousie, époque almohade, pp.541-1147, 2015.

I. Angelescu, On neo-Medievalism, migration and the Fuzzy Bordeers of Europe : A Critical View of the Schengen Convention, Europolis. Journal of Political Science and Theory, vol.3, pp.45-64, 2008.

M. M. Antuña, La jura en el califato de Córdoba, Anuario de Historia del derecho español, vol.6, pp.108-144, 1929.

P. Araguas, La 'Torre del Trovador' de l' Aljafería de Saragosse : Torre del homenaje ou donjon ?, Sénac, éd, pp.147-150, 1992.

A. Arbeiter, Alegato por la riqueza del inventario monumental hispanovisigodo, Caballero & Mateos, pp.249-263, 2000.

J. Arce, . Centcelles, . El, . Rome, and R. Arié, L'Espagne musulmane au temps des Na?rides, pp.1232-1492, 1985.

M. Aurell, Autour d'un débat historiographique : l'expansion catalane dans les pays de langue d'oc au Moyen Âge, pp.9-41, 1987.

M. Aurell, Prophétie et messianisme politique, Mélanges de l'École française de Rome. Moyen-Âge, Temps modernes, vol.102, pp.317-361, 1990.

M. Aurell, Messianisme royal de la Couronne d' Aragon, Sciences Sociales, 52/1, pp.119-155, 1997.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-01306151

M. Aurell, L'empire des Plantagenêt, pp.1154-1224, 2003.

M. Aventin and J. M. Salrach, Història medieval de Catalunya, 1998.

M. L. Ávila, La proclamación (bay'a) de Hi??m II, al-Qan?ara, vol.1, pp.79-114, 1980.

M. L. Ávila, Cargos hereditarios en la administración judicial y religiosa de al-Andalus, Saber religioso y poder político en el Islam. Actas del Simposio Internacional, pp.27-37, 1991.

, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans Ballestín Navarro, X. (2004) : al-Mansur y la dawla ?amiriya. Una dinámica de poder y legitimidad en el Occidente musulmán medieval

D. Baloup, Reconquête et croisade dans la Chronica Adefonsi imperatoris (ca. 1150), Cahiers d'Études Hispaniques, vol.25, pp.453-480, 2002.

D. Baloup, Le roi et la guerre. À propos des idéologies royales en León et Castille (c. 1140-c. 1250), pp.417-429, 2006.

D. Baloup, Le recours aux armes. Les cultures politiques dans la péninsule Ibérique et au Maghreb, viii e -xv e siècles, vol.1, 2018.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-01880595

M. Barceló-crespí, . Et-sastre, J. Moll, and L. Bariani, Jaume II i Sanç I : Dues actituds, un mateix projecte, Palma de Majorque, 2003.

J. Barraqué and V. Lamazou-duplan, Minorités juives, pouvoir, littérature politique en Péninsule Ibérique, France et Italie au Moyen Age : Etudes offertes à Béatrice Leroy, 2006.

J. Barreto, Pisanello graveur monétaire à la cour d' Alphonse I de Naples, vol.155, pp.61-75, 2003.

J. Barreto, R. Aragon, R. Barroso, J. Et-morín, . Madrid et al., La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv, La majesté en images : portraits du pouvoir dans la Naples des, 1973.

K. Baus, Los comienzos de la Gran Iglesia, Jedin, éd, pp.125-604, 1980.

T. Baycroft and M. Hewitson, What is a nation? Europe 1789-1914, 2006.

V. Baydal, C. Palomo, and . Éd, L'image d'Idr?s II, ses descendants de F?s et la politique sh?rifienne des sultans mérinides, pp.656-859, 1989.

A. Beihammer, S. Constantinou, and M. G. Parani, Court Ceremonies and Rituals of Power in Byzantium and the Medieval Mediterranean : Comparative Perspectives, 2013.

E. Belenguer, . Aragó, . Barcelone, E. Belenguer, and F. Et-garín, Història de la Corona, 2006.

A. Belhaj, L'usage politique de l'islam : l'universel au service d'un État. Le cas du Maroc, Recherches sociologiques et anthropologiques, vol.2, pp.121-139, 2006.

P. Belli-d'elia, Alle sorgenti del romanico. Puglia XI secolo, Bari. Beltrán Fortes, El Mausoleo de los Pompeyos de Torreparedones, pp.75-140, 1987.

P. J. Beneito-arias, . Et-roldán, and F. Castro, Al-Ándalus y el norte áfrica : relaciones e influencias, 2004.

A. K. Bennison, The Almoravid and Almohad Empires, 2016.

H. Bernard, J. Bessac, P. Mardikian, and M. Feugère, L'épave romaine de marbre de Porto Novo, Journal of Roman Archaeology, vol.11, pp.53-81, 1998.

C. Berzosa, ¿Fin del imperio USA?, Barcelone. Bienes Calvo, Sénac, éd, pp.199-208, 1975.

T. Bisson, . Oxford, and N. Bobbio, Diccionario de política, The shield of Achilles. War, peace, and the course of history, 1986.

S. Boisselier, La société musulmane et ses élites à travers les dictionnaires biographiques, er colloque international -Elites et autorités politiques dans le monde arabe islamique à travers les livres de biographies "tabakat, pp.42-61, 2012.

C. Bonifazi, Del boom migratorio alla crisi dei refugiati : la nuova realtà dei paesi mediterranei dell'Unione Europea

P. Bonneaud, L. Le-prieuré-de-catalogne, . Couvent-de-rhodes, ;. La-couronne-d'-aragon, . Millau et al., The Princeton Encyclopedia of Islamic Political Thought, pp.1415-1447, 2004.

O. Brandt and P. Pergola, Marmoribus Vestita. Miscellanea in onore di Federico Guidobaldi, 2011.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-01379234

G. Bravo and R. González, Toga y daga. Teoria de la praxis de la política en Roma, Spolia from Constantine to Charlemagne : Aesthetics versus Ideology, vol.41, pp.103-109, 1987.

H. Bresc, Un monde méditerranéen. Économie et société en Sicile, pp.1300-1400, 1986.

H. Bresc and G. Et-bresc-bautier, Mosaïque de peuples, nation rebelle : la naissance violente de l'identité sicilienne, pp.1070-1492, 1993.

H. Bresc and E. Tixier-du-mesnil, Géographes et voyageurs au Moyen Âge, 2010.

M. Brett, The Rise of the Fatimids : The World of the Mediterranean and the Middle East in the Tenth Century C.E., Leyde, 2001.

M. Brett, The diplomacy of empire : Fatimids and Zirids, vol.78, pp.149-159, 2015.

M. Brett, The Fatimid Empire, 2017.

R. Brilliant, I piedistalli del giardino di Boboli : spolia in se, spolia in re, Prospettiva, vol.31, pp.2-17, 1982.

D. C. Bruce, Ismaili and Fatimid Studies in Honor of Paul E, 2010.

R. Brunschvig, . Paris, J. Burbank, and F. Cooper, La Berbérie orientale sous les Hafsides, des origines à la fin du xv e siècle, vol.152, pp.391-438, 1940.

P. Buresi, Introduction : les documents de chancellerie au prisme de l'historicité dans l'Islam médiéval, Arabica, vol.66, pp.199-206, 2019.

P. Buresi and H. Et-el-aallaoui, Gouverner l'Empire. La nomination des fonctionnaires provinciaux dans l'empire almohade (Maghreb, pp.1224-1269, 2013.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-00967292

L. Caballero-zoreda, Un canal de transmisión de lo clásico en la Alta Edad Media española. Arquitectura y escultura de influjo omeya en la Península Ibérica entre mediados del siglo viii e inicios del x (I), Al-Qantara, vol.15, issue.2, pp.321-350, 1994.

L. Caballero-zoreda, Un canal de transmisión de lo clásico en la Alta Edad Media española : arquitectura y escultura de influjo Omeya en la Península Ibérica entre mediados del siglo viii e inicios del siglo x (II), Al-Qantara, vol.16, issue.1, pp.107-124, 1995.

L. Caballero-zoreda, La arquitectura denominada de época visigoda ¿es realmente tardorromana o prerrománica?, Caballero & Mateos, pp.207-247, 2000.

L. Caballero-zoreda, F. Arce, and M. A. Utrero, La iglesia de San Torcuato de Santa Comba de Bande (Orense) : Arqueología de la Arquitectura, Archivo Español de Arqueología, vol.77, pp.273-318, 2004.

L. Caballero-zoreda and P. Mateos, Visigodos y Omeyas. Un debate entre, 2000.

L. Caballero-zoreda, P. Mateos, and C. García-de-castro, Asturias entre visigodos y mozárabes, 2012.

C. Subiza and B. , Los castillos de La Rioja construidos frente al dominio del Islam. Notas sobre su origen, Brocar, vol.16, pp.19-40, 1990.

C. Subiza and B. , La defensa del Reino de Pamplona-Nájera en el siglo X, Sénac, éd, pp.99-119, 1991.

C. Subiza and B. , Notas para la reconstitución de la ciudad islámica de Barbastro (Huesca), Somontano, vol.5, pp.25-57, 1995.

C. Subiza and B. , La Aljafería de Zaragoza, Artigrama, vol.22, pp.103-129, 2007.

A. Caiozzo, Propagande dynastique et célébrations princières, mythes et images à la cour timouride, Bulletin d'Études Orientales, vol.60, pp.177-202, 2011.

, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans Caiozzo, Le roi glorieux. Les imaginaires de la royauté d'après les enluminures du Sh?h N?ma de Firdaws? aux époques timouride et turkmène, 2018.

G. Calasso, Penser le changement : Ibn Khald?n et ses contemporains. Analyse historique et mentalités, pp.109-128, 2011.

C. Secall and M. I. , Cadíes supremos de la Granada nasri, Actas del XII Congreso de la Unión Europea des Arabistas et islamólogos (U.E.A.I.), Malaga-1984, pp.135-159, 1986.

C. Secall and M. I. , Dinastias' de cadíes en la Málaga nazarí, Jábega, vol.55, pp.3-14, 1987.

C. Secall and M. I. , Familias de cadíes del Reino Nazarí, Vázquez de Benito & Manzano Rodríguez, éd, pp.73-88, 1995.

C. Secall and M. I. , Rulers and Q???s : Their Relationship during the Na?rid Kingdom, vol.7, pp.235-255, 2000.

S. Calvo-capilla, Ciencia y 'adab' en el islam : los espacios palatinos dedicados al saber, Anales de Historia del Arte, 22 (Núm. especial : V Jornadas complutenses de Arte Medieval, vol.711, pp.51-78, 2012.

S. Calvo-capilla, The Reuse of Classical Antiquity in the Palace of Madinat al-Zahra? and Its Role in the Construction of Caliphal Legitimacy, Muqarnas : An Annual on the Visual Cultures of the Islamic World, vol.31, pp.1-33, 2014.

S. Calvo-capilla, Peregrinación y ceremonial en las mezquitas almohades : el caso de la mezquita de Tinmal, pp.576-617, 2014.

S. Calvo-capilla, Los espacios de conocimiento en el Islam : Mezquitas, Casas de la Sabiduría y Madrasas, Parada López De Corselas, éd, pp.179-193, 2018.

S. Calvo-capilla, Reflexiones en torno a los alminares almohades : la Mezquita de T?nmal y la Giralda de Sevilla, pp.138-155, 2019.

S. Calvo-capilla, Spolia and Classical Revivals in Legitimacy Discourses : from Cordoba to the Mamluk Mosques of Cairo, 2020.

A. Carette, R. M. Girón-pascual, R. González-arévalo, and C. Terreaux-scotto, Italie et Espagne entre Empire, cités et États. Constructions d'histoires communes, 2017.

C. O. Carbonell, Actes du XII e Congrès d'Histoire de la Couronne d' Aragon. Historiographie de la Couronne, 1987.

É. Carpentier, Histoire et informatique. Recherches sur le vocabulaire des biographies royales françaises, Cahiers de civilisation médiévale, vol.97, pp.3-30, 1982.

D. Carrangeot, B. Laurioux, and V. Puech, Rituels et cérémonies de cour, de l'Empire romain à l'âge baroque, 2018.

C. Carrère, Barcelone, centre économique à l'époque des difficultés, 1967.

J. Carrobles, Toledo 284-546. Los orígenes de la capitalidad visigoda, pp.45-92, 2007.

J. Carrobles, R. Barroso-cabrera, J. Morin-de-pablos, and F. Et-valdés-fernández, Regia Sedes Toletana. La topografía de la ciudad de Toledo en la tardía antigüedad y alta edad media, 2007.

J. Casassas, Discursos políticos del siglo XX, The Information Age : Economy, Society and Culture, 1996.

C. Bennàsser and P. , El Regne de Mallorca a l'època de la dinastia privativa, Palma de Majorque. Ceniceros Herreros, J, 1998.

C. Herreros and J. , Informe de la campaña de excavación arqueológica en el alcázar de Nájera : 2004, Gobierno de la Rioja, The Imperial Age of Venice 1380-1580, Londres. Chapoutot-Remadi, M, vol.138, pp.31-46, 1970.

, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans

E. Chaumont, L'Ego-histoire d'Ibn Khaldûn, historien et soufi, Comptes rendus des séances de l' Académie des inscriptions et belles-lettres, vol.140, pp.1041-1057, 1996.

A. Cheddadi, A propos d'une ambassade de Ibn Khaldûn auprès de Pierre le Cruel, Hesperis Tamuda, pp.5-23, 1982.

A. Cheddadi, . Ibn-khaldûn.-l'homme, P. Le-théoricien-de-la-civilisation, G. García, . García et al., Una nueva inscripción annonaria de Sevilla, Habis, vol.32, pp.353-374, 2001.

R. Chilà, Il y en a plein la ville. Éléments pour une histoire des Catalans à Naples à partir du règne d' Alphonse le Magnanime, Chilà et al., éd. 2013, pp.145-159, 2013.

R. Chilà, Une cour à l'épreuve de la conquête : la société curiale et Naples, capitale d' Alphonse le Magnanime (1416-1458), thèse de doctorat, université Paul Valéry, 2014.

R. Chilà, Espaces curiaux et espaces de la communication politique dans le Royaume de Naples sous le règne d' Alphonse le Magnanime (1442-1458), Courbon & Menjot, éd, pp.105-116, 2015.

R. Chilà and . Carette, Les hommes du roi. Essai de sociologie administrative sous le règne d' Alphonse le Magnanime, pp.301-320, 2017.

R. Chilà, La fête urbaine plutôt que le rite curial : Alphonse le Magnanime et Naples (1442-1458), pp.39-60, 2018.

R. Chilà and . ;-e-spania, Prouver la légitimité d'une succession, le cas du royaume de Naples au xv e siècle, vol.30, 2019.

R. Chilà, N. Pluchot, and C. Quertier, Arriver en ville : les migrants en milieu urbain au Moyen Âge, Sufism : a beginner's guide, 2008.

N. ;. Chomski, . Et-gonzález, and R. Sota, Historiografia, propaganda i comunicació al segle xiii : Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica, 2005.

S. Claramunt, El mundo bizantino. La encrucijada entre Oriente y Occidente, 1987.

F. Clément, L'imam fictif. Pouvoir et légitimité en Espagne musulmane à l'époque des taifas, 1998.

. Vi-congreso, The Habsburg Monarchy, Baycroft & Hewitson, pp.171-191, 1959.

R. Coroneo, Asturias y Bizancio : arte e ideología, pp.209-228, 2012.

J. L. Corral, La Corona de Aragón. Manipulación, mito e historia, 1989.

R. Corzo, Los capiteles bizantinos leoneses, Archivo Español de Arqueología, vol.65, pp.335-345, 1992.

D. Coulon, Un tournant dans les relations catalano-aragonaises avec la Méditerranée orientale : la nouvelle politique d' Alphonse le Magnanime (1416-1442 environ), pp.1055-1079, 2000.

D. Coulon, Barcelone et le grand commerce d'Orient au Moyen Âge. Un siècle de relations avec l'Egypte et la Syrie-Palestine, 2004.

L. Courbon and D. Menjot, La cour et la ville dans l'Europe du Moyen Âge et des Temps Modernes

P. Cressier and M. García-arenal, Genèse de la ville islamique en al-Andalus, 1998.

P. Cressier, M. Fierro, L. Molina, . Madrid, and P. Crone, God's rule. Government and Islam, Los almohades : problemas y perspectivas, 2004.

P. Crone and M. Cook, Hagarism. The Making of the Islamic World, 1977.

C. Villalón and M. , El taller de escultura de Mérida. Contradicciones de la escultura visigoda, Caballero Zoreda & Mateos, éd, pp.265-278, 2000.

C. Villalón and M. , Quintanilla de las Viñas en el contexto del arte altomedieval. Una revisión de su escultura, Sacralidad y Arqueología. Homenaje al Prof. Thilo Ulbert al cumplir 65 años, Murcie, pp.101-135, 2004.

F. ;. Dachraoui, T. Agostino, G. Buffardi, and G. , histoire politique et institutions, pp.296-362, 1981.

V. D'-alessandro, Spazio geografico e morfologie sociali nella Sicilia del basso medioevo, Tangheroni 1989, pp.1-32, 1989.

J. Darwin, Vanished kingdoms. The history of Half Forgotten Europe, 1400.

J. Dedieu, Comment l'État forge la nation, Tallon 2007, pp.51-74, 2007.

Y. Dejugnat, La Méditerranée comme frontière dans le récit de voyage (ri?la) d'Ibn Jubayr : modalités et enjeux d'une perception, vol.38, pp.149-170, 2008.

Y. Dejugnat, Voyage au centre du monde : logiques narratives et cohérence du projet dans le récit de voyage (ri?la) d'Ibn Jubayr, Bresc & Tixier du Mesnil, éd. 2010, pp.163-206, 2010.

Y. Dejugnat, À l'ombre de la fitna, l'émergence d'un discours du voyage. A propos du Tartîb al-rihla d' Abû Bakr ibn al-'Arabî (m. 1148), Médiévales, vol.60, pp.85-101, 2011.

Y. Dejugnat, Nation et nations dans le récit de voyage d'Ibn Battûta, Nation et nations au Moyen Âge, XLIV e Congrès de la SHMESP, pp.205-216, 2014.

Y. Dejugnat, Ibn Jubayr, pp.129-132, 2017.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-01687775

C. T. Delgado, El antiguo reino nazarí de Granada, pp.1232-1340, 1974.

F. Delle-donne, Il trionfo, l´incoronazione mancata, la celebrazione letteraria : i paradigmi della propaganda di Alfonso Il Magnanimo, Archivio storico italiano, pp.447-476, 2011.

F. Delle-donne, Alfonso il Magnanimo e l'invenzione dell'umanesimo monarchico, ideologia e strategie di legittimazione alla Corte aragonese di Napoli, 2015.

M. Delle-piane, Intorno ad una bolla papale, la 'Pastoralis cura' di Clemente V, Rivista di storia del diritto italiano, vol.31, pp.23-56, 1958.

M. Del-treppo, Els mercaders catalans i l'expansió de la Corona Catalano-aragonesa al segle xv, 1968.

M. Del-treppo, Aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico, La Corona d' Aragona e il Mediterraneo, 1978.

M. Deyà, L'època foral i la seva evolució, Història de les illes balears, vol.2, pp.9-281, 2004.

A. Dhina, Les états de l'occident musulman aux xiii, xiv, et xv e siècles, Alger. Diago, M, 1984.

J. Á. Domingo, Los capiteles de la iglesia de San Miguel de Escalada (León, España). ¿Perpetuadores de una tradición tardovisigoda?, Rivista di Archeologia Cristiana, vol.85, pp.261-292, 2009.

J. Á. Domingo, La reutilización de material decorativo clásico durante la tardoantigüedad y el altomedioevo en Cataluña, López & Martin, pp.795-845, 2010.

J. Á. Domingo, Capiteles tardorromanos y visigodos en la península ibérica (siglos iv-viii d.C.), Tarragone, 2011.

J. Á. Domingo, Revalorización de lo clásico en la España tardoantigua y altomedieval, Antiquité Tardive, vol.20, pp.275-306, 2012.

J. Á. Domingo, L' Africa e la Spagna : due realtà diverse nell'occupazione bizantina e nell'importazione di capitelli orientali, pp.1261-1278, 2012.

J. Á. Domingo, , 2013.

. Reaprovechamiento, . Imitación-e-innovación-en-el-alto-medioevo, and . Hispánico, Madrider Mitteilungen, vol.54, pp.548-579

J. Á. Domingo, Análisis de las corrientes estilísticas presentes en los capiteles hispanos tardorromanos y visigodos : elementos clave en la formación del modelo mozárabe, pp.535-562, 2017.

E. Domínguez-perela, Capiteles hispánicos altomedievales. Las contradicciones de la cultura mozárabe y el núcleo bizantino del noroeste, Archivo Español de Arqueología, vol.65, pp.223-262, 1992.

C. E. Dufourq, . Barcelone, and C. E. Dufourq, Un impérialisme médiéval au Maghrib : la naissance et l'essor de l'empire catalan d'après des travaux récents, pp.101-124, 1969.

D. Duran-duelt, Kastellórizo, una isla grega bajo dominio de Alfonso el Magnánimo, pp.1450-1458, 2003.

M. Durliat and J. Pons, Recerques sobre el moviment del port de Mallorca en la primera meitat del segle xiv, pp.345-363, 1957.

J. B. Duroselle, Història Universal Contemporània. 3. Les relacions internacionals, 1948.

D. Eguizábal-león, Estudio y lectura de paramentos del castillo de Arnedo. Proyecto de recuperación y consolidación del castillo de Arnedo, 2016.

D. Eguizábal-león, Proyecto de recuperación y consolidación del castillo de Arnedo, 2018.

S. Ellis, Empires and States in European Perspective, 2002.

J. H. Elliot, Europa después de la paz de Westfalia, Pedralbes. Revista d'història moderna, vol.19, pp.131-146, 1999.

J. Escalona-monge, Misericordia regia, es decir, negociemos : Alfonso VII y los Lara en la Chronica Adefonsi imperatoris, pp.101-152, 2004.

E. Sampériz, C. Sénac, and P. , La muralla islámica de Huesca, Arqueología Medieval Española. II Congreso, pp.589-601, 1987.

F. Escudero-escudero and A. De, Ensayo sobre la estructura de la muralla romana de Zaragoza y tramo de la calle Mártires, Miscelánea de estudios en homenaje a Guillermo Fatás Cabeza, Saragosse, pp.279-291, 2014.

S. Esders and . Ganter, Faithful believers' . Oaths of Allegiance in Post-Roman Societies as Evidence for Eastern and Western 'Visions of Community', pp.357-374, 2012.

A. Fábrega, La idoneidad del candidato al imperio según la doctrina y la actuación del Papa Inocencio III, 1962.

M. Favereau, Les conventions diplomatiques dans le monde musulman. L'umma en partage, p.41, 2008.

N. Feji?, Império. Como os británicos fizeram o mundo moderno, Sabta des origines au xiv e siècle, 1988.

I. Fernando, Fernando III y su época. IV Jornadas Nacionales de Historia Militar, 1994.

A. Ferrando, Percepció i institucionalització de la norma lingüística entre els valencians : panorama històric, Ferrando & Nicolás, 2006.

A. Ferrando and M. Nicolás, La configuració social de la norma lingüística a l'Europa llatina, 2006.

A. Ferrari-núñez, Artificios septenarios en la Chronica Adefonsi Imperatoris y en el Poema de Almería, Boletín de la Real Academia de la Historia, vol.153, pp.19-67, 1963.

, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans

A. Ferrari-núñez, Pedro de Poitiers y la Chronica Adefonsi Imperatoris y el Poema de Almería, Boletín de la Real Academia de la Historia, vol.153, pp.153-204, 1963.

M. T. Ferrer-i-mallol, El consolat de mar i els consolats d'ultramar, instrument i manifestació de l'expansió del comerç català, Ferrer i Mallol & Coulon, pp.53-79, 1999.

M. T. Ferrer-i-mallol, Els catalans a la Mediterrània oriental a l'Edat Mitjana, Barcelona 16-17 de novembre de, 2000.

M. T. Ferrer-i-mallol and D. Et-coulon, L'expansió catalana a la Mediterrània a la baixa edat mitjana, 1999.

M. Fierro, El derecho m?liki en al-Andalus : siglos ii/viii-v/xi, vol.12, pp.119-132, 1991.

M. Fierro, The legal policies of the Almohads and Ibn Rushd's Bidâyat al-mujtahid, Journal of Islamic Studies, vol.10, pp.226-248, 1999.

F. Bello and M. , Documentos legales en fuentes andalusíes, vol.22, pp.205-209, 2001.

F. Bello and M. , El título de la crónica almohade de Ibn ???ib al-?al?t, vol.24, pp.291-294, 2003.

M. Fierro, Abd al-Rahman III : The First Cordoban Caliph, 2005.

F. Bello and M. , El saber enciclopédico en el mundo islámico, pp.83-104, 2009.

M. Fierro and . ;-e-spania, Algunas reflexiones sobre el poder itinerante almohade, 2009.

M. Fierro, Alfonso X 'The Wise' : The Last Almohad Caliph ?, Medieval Encounters, vol.15, pp.175-198, 2009.

M. Fierro, Abd al-Rahman III frente al califato fatimí y el reino astur-leonés : campañas militares y procesos de legitimación politico-religiosa", in : Rudesindus, 2009.

S. Congreso-internacional-mondoñedo and . Tirso, Portugal) e Celanova, 27-30 junio, pp.30-50, 2007.

M. Fierro, The Almohads (524-668/1130-1269) and the Hafsids (627-932/1229-1526), pp.66-105, 2010.

M. Fierro and É. Bruce, The Almohads and the Fatimids, pp.161-175, 2010.

M. Fierro, The New Cambridge History of Islam, t. II, The Western Islamic World, 2010.

W. Fischel, Ibn Khald?n and Tamerlane, their historic meeting in Damascus, 1401 A.D. (803 A.H.), 1952.

R. Folz, La embajada de Ali ibn Kumasa en 1382, L'idée d'empire en Occident du v e au xiv e siècle, vol.16, pp.25-29, 1953.

M. Forcada, Síntesis y contexto de las Ciencias de los Antiguos en época almohade, Cressier et al., éd. 2005, t. I, pp.1091-1135, 2005.

M. Forcada, Ética e ideología de la ciencia : el médico-filósofo en al-Andalus (siglos X-XII), Almería. Forcada, M, vol.5, pp.55-85, 2011.

E. Fricaud, Origine de l'utilisation privilégiée du terme de amr chez les Mu'minides almohades, vol.23, pp.93-121, 2002.

J. Friedrichs, The Meaning of New Medievalism, European Journal of International Relations, pp.475-501, 2001.

A. R. Gaiser, Muslims, Scholars, Soldiers : The Origin and Elaboration of the Ibadi Imamate Traditions, 2010.

F. Gallego and F. Morente, , 2005.

L. Gallinari, Some criticalities on exegetical and methodological issues of researching the Sardinian identity profile, Gallinari, éd, 2018.

L. Gallinari, El imperio medieval hispánico y la Chronica Adefonsi Imperatoris, Sardinia from the Middle Ages to Contemporaneity, p.15, 2013.

C. Ganter, R. Payne, and W. Pohl, Visions of Community in the Post-Roman World. The West, Byzantium and the Islamic World, pp.300-1000, 2012.

C. García, La Chronica Adefonsi Imperatoris y las crónicas eclesiásticas medievales : influencias y mimetismos, vol.15, 2013.

R. García-cárcel, El concepto de España en el siglo xviii, Fernández, éd, pp.9-36, 1993.

C. García-de-castro, Visigodos, Asturianos y Carolingios, pp.229-286, 2012.

M. Á. García-garcía, La reutilización y destrucción de los sarcófagos romanos de Baetica durante la Edad Media, ROMULA, vol.3, pp.239-256, 2004.

,. E. García-gómez, M. García-sanjuán, and A. , Legalidad islámica y legitimidad política en el Califato de Córdoba : la proclamación de Hi??m II, Cinco poetas musulmanes. Biografías y estudios, vol.29, pp.45-77, 1944.

J. A. Garriguet, Imágenes sin poder. Destrucción, reutilización y abandono de estatuas romanas en la Corduba tardoantigua. Algunos ejemplos, pp.85-104, 2014.

C. Geertz, Ideology as a cultural system, Geertz, éd. 1973b, pp.193-233, 1973.

C. Geertz, The Interpretation of Cultures. Selected essays, 1973.

J. F. Genet, . Paris, and L. Genicot, Europa en el siglo xiii, Introduction to Sufism : The Inner Path of Islam, 1976.

S. George, Nous, peuples d'Europe, 2005.

M. Ghouirgate, L'Ordre almohade (1120-1269) : une nouvelle lecture anthropologique, 2014.

G. Fernández and J. , El Poema de Almería y la tradición épica, vol.15, 2013.

G. Blay, F. Gozalbo-gimeno, D. Et-trenchs-odena, and J. , Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Ceremoniós, 2011.

G. Balagueró and J. , Balaguer, Catalunya Romànica, t. XVII, pp.219-256, 1994.

F. Giunta, Aragonesi e Catalani nel Mediterraneo, t. I, Dal Regno al Viceregno in Sicilia, Aragonesi e Catalani nel Mediterraneo, t. II., La Presenza catalana nel Levante dalle origini a Giacono II, 1953.

F. Giunta, . Aragoneses-y-catalanes-en-el-mediterráneo, . Barcelone, L. Golvin, . Iv et al., Iglesias mozárabes. Arte español de los siglos ix a xi, Ars Hispaniae. Historia Universal del Arte Hispánico, 1919.

J. A. González-alcantud and É. Bravo-&-gonzález, La idea de Romanitas en el pensamiento histórico-político de Prudencio, Barcelone. González Salinero, R, pp.349-361, 1998.

A. Gouron, Un assaut en deux vagues : la diffusion du droit romain dans l'Europe du xii e siècle, Iglesia, éd, pp.47-63, 1991.

A. Grabar, Essai sur l'art des Lombards en Italie, La civiltà dei Longobardi in Europa, Atti del Convegno Internazionale, pp.25-43, 1971.

J. Gracia, G. Attila, . Khan, P. Tamerlan, B. Guenée et al., Fascismo y literatura o el esquema de una inmadurez, Occidente durante los siglos xiv y xv. Los Estados, 1939.

P. Guichard, Les Musulmans de Valence et la Reconquête (xi e -xiii e siècles), Damas. Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo, 1990.

P. Guichard, Émergence de l'Etat dynastique et territorial dans l'espace musulman occidental au Moyen Âge, Genèse de l'État moderne en Méditerranée. Approches historique et anthropologique des pratiques et des représentations. Actes des tables rondes internationales tenues à Paris, pp.215-228, 1987.

P. Guichard, Omeyyades et Fatimides au Maghreb. Problématique d'un conflit político-idéologique (vers 929-vers 980), pp.55-67, 1999.

P. Guichard, Al-Andalus frente a la conquista cristiana, 2011.

P. Guichard and B. Soravia, Les Royaumes de Taifas. Apogée culturel et déclin politique des émirats andalous du xi e siècle, 2007.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-00389414

M. Guidetti, the Shadow of the Church, 2016.

C. Guiu and S. Péquignot, Historiographie catalane, histoire vive. À propos de quelques ouvrages récents, vol.36, pp.285-306, 2006.

P. Gurriarán-daza, La arquitectura del poder en la frontera sur de al-Andalus durante el Califato de Córdoba, thèse de doctorat inédite, Capiteles Romanos de la Península Ibérica, pp.265-273, 1992.

S. Haffner, Y métenos cuanto antes en el Tercer Reich. Pueblo, ha llegado tu salvador, pp.10-16, 1974.

H. Halm, The Empire of the Mahdi : The Rise of the Fatimids, 1996.

E. J. Hanne, Ritual and Reality : the Bay'a Process in Eleventh-and Twelfth-Century Islamic Courts, pp.141-158, 2013.

I. Harkat, Introduction à l'histoire des sciences au Maghreb islamique, Europe and its Empires, 2000.

C. Hausser and H. Et-pietschmann, Empire. The concept and its problems in the historiography on the Iberian empires in the Early Modern Age, Culture History Digital Journal, issue.3/1, 2014.

P. Helas, Der Triumph von Alfonso d' Aragona 1443 in Neapel. Zu den Darstellungen herrscherlicher Einzüge zwischen Mittelalter und Renaissance, Johanek & Lampen, pp.133-228, 2009.

N. Hentati, al-Ma?hab al-m?lik? bi-l-?arb al-isl?m? il? munta?af al-qarn al-??mis al-hi?r?-al-h?d? ?a?ar al-m?l?d?, 2004.

R. Hidalgo, F. J. Alarcón, M. Camino-fuertes, M. González, and M. É. Et-moreno, El criptopórtico de Cercadilla. Análisis arquitectónico y secuencia estratigráfica, 1996.

J. L. Hillgarth, The Rise of the Aragonese-Catalan Empire, 1200-1350 by, Speculum, vol.47, pp.345-353, 1972.

J. N. Hillgarth, The Problem of a Catalan Mediterranean Empire, pp.1229-1327, 1975.

J. L. Hillgarth, The Problem of a Catalan Mediterranean Empire, English Historical Review, pp.1200-1350, 1975.

J. L. Hillgarth, El problema del imperio catalano-aragonés (1229-1327), Anuario de estudios medievales, vol.10, pp.145-159, 1980.

. Homenatge, Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez, 1989.

A. Iacono, Il trionfo di Alfonso d' Aragona tra memoria classica e propaganda di corte, vol.51, pp.11-57, 2009.

H. R. Idris, La Berbérie orientale sous les Zirides, x e -xii e siècles, 1962.

H. R. Idris, Réflexions sur le malikisme sous les Umayyades d'Espagne, pp.397-414, 1966.

A. Iglesia, Actes del I er Simposi Internacional (Barcelona, 25-26 de maig de 1990), 1991.

A. Iglesia, Actes del VI è Simposi Internacional (Barcelona, 31 de maig -1 de juny de 1996), Dawlat al-isl?m fi l-andalus, 1960.

M. Ism???l, Al-ad?risa (172-375). ?aq?'iq ?ad?da, 1991.

D. Jacoby, L'État catalan en Grèce : société et institutions politiques, Ferrer i Malloll, pp.79-101, 2003.

J. Jardin, P. Rochwert-zuili, and H. Thieulin-pardo, Histoires, femmes, pouvoirs. Péninsule Ibérique (x e -xv e siècle), 2018.

H. Jedin, Manual de Historia de la Iglesia, vol.1, 1980.

S. J. Jibrail, Aspects of Nomadic Life in the Arab East, 1995.

A. Jiménez-martín, Torre sin fundamento' y 'Torre sin par, Historia de las técnicas constructivas en, pp.125-129, 2000.

A. Jiménez-martín, Almohadillado almohade, Arqueología de la Arquitectura, vol.15, pp.1-11, 2018.

P. Johanek and A. Et-lampen, Adventus -Studien. Zum herrscherlichen Einzug in die Stadt, 2009.

L. G. Jones, The Power of Oratory in the Medieval Muslim World, 2013.

J. Arruga and M. N. , Arqueología medieval en Barbastro : restos islámicos y medievales cristianos, Somontano, vol.5, pp.59-87, 1995.

J. Floría and J. Et-royo-guillén, Aportaciones sobre el origen y evolución de uno de los arrabales islámicos de Barbastro : la excavación arqueológica de la era de San Juan (calle Cerler, 11), J. I, pp.51-110, 2006.

J. Floría and J. Et-royo-guillén, La excavación arqueológica de la era de San Juan (calle Cerler, 11), J. I, pp.43-64, 2014.

J. Floría and J. Et-royo-guillén, Arqueología andalusí en Wa?qa : presencias y ausencias en los albores del tercer milenio, J. I, pp.33-69, 2018.

K. Kagan, The Imperial Moment, Kapitellstudien. Beiträge zu einer Geschichte des Spätantiken Kapitells im Osten vom vierten bis ins siebente Jahrhundert, 1936.

N. Khan and . Scholl, The Caliphates between Imperial Rule and Imagined Suzerainty -A Case Study on Imperial Rituals during Saladin's Rise to Power, pp.185-219, 2017.

A. Khaneboubi, Les Institutions gouvernementales sous les Mérinides, pp.233-252, 2006.

S. J. Kobrin, Back to the future : neomedievalism and the postmodern digital World economy, Journal of International Affaires, vol.51, issue.2, pp.362-386, 1998.

A. Koestler, El imperio kázaro y su herencia, 1976.

D. G. König, . Oxford, and A. Kremer, Arabic-Islamic Views of the Latin West : Tracing the Emergence of Medieval Europe, The nature of nomadic power. Contacts between the Huns and the Romans during the Fourth and Fifth Centuries, 2007.

W. Kymlicha, Multicultural citizenship. A liberal theory of minoritary rights, 1995.

M. C. Lacarra-ducay, Arte de épocas inciertas : De la Edad Media a la Edad Contemporánea, Saragosse. Lalinde Abadia, J, pp.113-133, 1998.

E. Landau-tasseron, The Religious Foundations of the Bay'a in Premodern Islam, Research Monographs on the Muslim World, vol.2, p.4, 2010.

A. Laroui, L'histoire du Maghreb : un essai de synthèse, 1970.

, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans

A. Laroui, Temas y figuras bíblicas en el discurso político de la Chronica Adefonsi Imperatoris, Les origines sociales et culturelles du nationalisme marocain, pp.117-140, 1977.

V. I. Lenin, P. El-imperialismo, M. Sanz, M. J. Tarancón, R. Barrio-onrubia et al., La muralla y el Arco de Medinaceli : técnica constructiva, relación y cronología. Informe de la actuación arqueológica de junio y septiembre de 1991, Abascal Palazón & Alföldy, éd, pp.51-62, 1966.

L. Tourneau and R. , Fès avant le protectorat. Étude économique et sociale d'une ville de l'Occident musulman, 1949.

G. Levicki, Cities in the neomedieval era, La fondation de Fès, vol.4, pp.23-53, 1938.

É. Lévi-provençal, . Paris, and J. Delgado, Ibn Ru?d al-Haf?d, Ab? l-Wal?d, Lirola Delgado & Puerta Vílchez, éd, vol.4, pp.517-531, 1950.

L. Delgado, J. Et-puerta, and J. M. Vílchez, , 2004.

J. Loiseau, . Paris, J. López, and O. Martin, Une expérience du pouvoir dans l'Islam médiéval, Tarraco : Construcció i Arquitectura d'una capital provincial romana, 2009.

L. Jiménez and J. , La Dawla de los Ban? Qas?. Origen, auge y caída de una dinastía muladí en la frontera superior de al-Andalus, 2010.

A. Loriente-pérez, I. Gil-gabernet, X. Payà-mercè, . Et-ribes, and J. L. Foguet, El conjunt monumental de la Suda. El castell reial i les restes arqueològiques del seu entorn, 2007.

A. Loriente-pérez and X. Payà, L'excavació del bar Clavé a Lleida : vuit segles de muralles, Revista d'arqueologia de Ponent, vol.8, pp.197-201, 1998.

A. Luttrell, Late medieval Mediterranean empires : The Catalan example, Journal of the Faculty of Arts. University of Malta, vol.6, pp.109-116, 1977.

). Madariaga-;-de and S. , El auge y el ocaso del Imperio español en América, 1985.

W. Madelung, Some notes on non-Ism???l? Shiism in the Maghrib, Studia Islamica, vol.44, pp.87-97, 1976.

R. ;. Mantran, B. Moreno, E. Madrid, and E. Moreno, Señores y emires : familias aristocráticas y soberanía omeya en al-Andalus, La expansión musulmana (siglos vii al xi), vol.3, pp.97-110, 1982.

M. Moreno and E. , Relaciones sociales en sociedades precapitalistas : una crítica al concepto de 'modo de producción tributario, Hispania, vol.58, pp.881-914, 1998.

M. Moreno and E. , Conquistadores, emires y califas. Los omeyas y la formación de al-Andalus, 2006.

M. Moreno, E. Barcelone, E. Moreno, and M. García-arenal, La corte del califa. Cuatro años en la Córdoba de los omeyas, Cressier & García-Arenal, dir, pp.257-285, 1998.

M. A. Manzano-rodríguez, La intervención de los Benimerines en la Península Ibérica, 1954.

M. Cobaleda and M. , Artistic and cultural dialogues in the late medieval Mediterranean

M. Ruiz and P. , Córdoba de Teodosio a Abd al-Rahmán III, Caballero Zoreda & Mateos, éd, pp.117-141, 2000.

M. Marín, Ulemas en la Marca Media, Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus, vol.7, pp.203-230, 1995.

M. Marín, El califa almohade, una presencia activa y benéfica, vol.II, pp.451-476, 2005.

M. Marín, Reseña : Touati, Houari", in : L'armoire à sagesse, Bibliothèques et collections en Islam, vol.346, pp.287-290, 2003.

J. Marquer and . ;-e-spania, Epigrafía y poder : el uso de las inscripciones árabes en el proyecto propagandístico de Pedro I de Castilla (1350-1369), 2012.

C. Márquez, Baeticae Templa, Simulacra Romae. Roma y las capitales provinciales del Occidente Europeo. Estudios Arqueológicos, pp.109-127, 2002.

A. Marsham, Rituals of Islamic Monarchy. Accesion and Succession in the First Muslim Empire, 2009.

A. Marsham and . Bowering, Oath of Allegiance, p.401, 2012.

A. Marsham, The Architecture of Allegiance in Early Islamic Late Antiquity : The Accession of Mu'?wiya in Jerusalem, ca. 661 CE, pp.87-112, 2013.

A. Marsham, Bay?a, Encyclopaedia of Islam, THREE, 2014.

A. Marsham, Bay'a, vol.1, p.222, 2018.

G. Martin, Alphonse X de Castille, roi et empereur. Commentaire du premier titre de la Deuxième Partie, Cahiers d'Études Hispaniques Médiévales, vol.23, pp.323-348, 2000.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-00114861

G. Martin, Valoración de la mujer en la Chronica Adefonsi Imperatoris, vol.15, 2013.

J. C. Martín, La crónica universal de Isidoro de Sevilla : circunstancias históricas e ideológicas de su composición y traducción de la misma, vol.4, pp.199-236, 2001.

N. Martínez-de-castilla-muñoz, Documentos y manuscritos árabes del Occidente musulmán medieval, 2010.

V. Martínez-enamorado, F??imid Ambassadors in Bobastro : Changing Religious and Political Allegiances in the Islamic West, Journal of Economic and Social History of the Orient, vol.52, pp.267-300, 2009.

J. E. Martínez-ferrando and G. Martinez-gros, L'Idéologie omeyyade. La construction de la légitimité du Califat de Cordoue (x e -xi e siècles), 1979.

G. Martinez-gros, La théorie d'Ibn Khaldûn sur le royaume de Grenade, Guglielmi & Rucquoi, éd, pp.189-216, 1995.

G. Martinez-gros, Identité andalouse, 1997.

G. Martinez-gros, L'exception ramenée à la règle. L'expansion franque dans l'histoire universelle d'Ibn Khaldûn, L'expansion occidentale (xi e -xv e siècles) : formes et conséquences. XXXIII e Congrès de la, pp.195-202, 2002.

G. Martinez-gros, Ibn Khaldûn et les sept vies de l'Islam, 2006.

G. Martinez-gros, L'histoire de l'Espagne chrétienne dans le Kitâb al-'Ibar d'Ibn Khaldûn, Balaguer, 1105. Cruïlla de civilizacions, pp.77-87, 2007.

G. Martinez-gros, Settimane di Studio della Fondazione Centro Italiano di Studi sull'alto medioevo. Le relazioni internazionali nell'alto medioevo, LVIII, Spolète, pp.995-1020, 2010.

G. Martinez-gros, . Paris, and G. Martinez-gros, Brève histoire des empires. Comment ils surgissent, comment ils s'effondrent, L'Empire islamique, 2014.

S. Martínez-lillo, Arquitectura militar andalusí en la Marca Media : el caso de Talabira, 1998.

P. Martínez-taboada, E. Paulino-montero, . Et-ruiz, and J. C. Souza, Palacio y Génesis del Estado Moderno en los Reinos Hispanos, VI Jornadas Complutenses de Arte Medieval, vol.23, 2013.

R. H. Mason and J. G. Gaiger, A History of Japan, 1997.

, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans

F. Massip and É. Buffardi, De ritu social a espectacle del Poder : l'Entrada triomfal d' Alfons el Magnànim a Nàpols (1443), entre la tradició catalana i la innovació humanística, pp.1859-1892, 2000.

M. Sánchez and A. , Introducción, pp.111-145, 1990.

B. Mazlish, R. Buultjens, and M. Mc-luhan, The Gutenberg Galaxy : The Making of Typographic Man, 1962.

M. E. Mc-millan, The Meaning of Mecca : The Politics of Pilgrimage in Early Islam, 2011.

R. Meneghini and R. Santangeli, Roma nell' Altomedioevo. Topografia e urbanistica della città dal v al x secolo, 2004.

R. Menéndez-pidal, El imperio hispánico y los cinco reinos. Dos épocas en la estructura política de España, 1950.

M. Meouak, La biographie de Gâlib, haut fonctionnaire andalou de l'époque califale : carrière politique et titres honorifiques, vol.11, pp.95-112, 1990.

M. Meouak, Identité nationale et hégémonie territoriale. Les Umayyades et les Fatimides au Maghreb, vol.47, pp.105-110, 1998.

A. Merad, L'autobiographie d'Ibn Khaldûn, Institut des Belles-Lettres Arabes, vol.19, pp.53-64, 1956.

D. Mertens, Il pensiero político medievale, 1999.

M. Mezzine, Histoire de la ville de Fès de la fondation à la fin du xx e siècle : les constantes et les variables, Fès, 2012.

S. M'ghirbi, Les voyageurs de l'Occident musulman du xii e au xiv e siècle, 1996.

A. Milhou, La chauve-souris, le nouveau David et le roi caché (trois images de l'empereur des derniers temps dans le monde ibérique : xiii e -xvii e s.)", Mélanges de la Casa de Velázquez, vol.18, pp.61-78, 1982.

D. Milton, Pledging Bay'a : A Benefit or Burden to the Islamic State?, CTC Sentiel, vol.8, pp.1-17, 2015.

S. Mi?coiu and N. P?un, Intégration et désintégration en Europe centrale et orientale, 2016.

L. Molina, El estudio de familias de ulemas como fuente para la historia social de al-Andalus, Saber religioso y poder político en el Islam. Actas del Simposio Internacional, pp.161-173, 1991.

J. Molina-figueras, Un trono in fiamme per il re. La metamorfosi cavalleresca di Alfonso il Magnanimo, vol.56, pp.11-43, 2011.

J. Molina-figueras, De la historia al mito. La construcción de la memoria escrita y visual de la entrada triunfal de Alfonso V de Aragón en Nápoles (1443), Codex Aquilarensis, vol.31, pp.201-232, 2015.

A. Montaner-frutos, Introducción, p.15, 2013.

A. Montel, Les Ban? Tha?laba, une famille andalouse à Fès, Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée, vol.140, pp.235-258, 2016.

A. Montel, Le Maghreb occidental, une profondeur stratégique ? Quand le califat umayyade de Cordoue prend les armes (iv e /x e siècle), Baloup, dir, pp.63-73, 2018.

E. J. Montenegro, El descubrimiento y las actuaciones arqueológicas en Santa Eulalia de Bóveda (Lugo), 2005.

A. Monterroso, El teatro como cantera. Historia de un saqueo, El teatro romano de Córdoba, Cordoue, pp.147-160, 2002.

R. Mottahedeh, Loyalty and Leadership in an Early Islamic Society of Islamic Monarchy, 1980.

M. Mounier, Centres urbains et évolutions de l'organisation spatiale en Rioja de l' Antiquité tardive à la fin de sa reconquête (iv e -xii e siècle), Sénac, éd, pp.219-246, 2007.

J. Mouton, Saladin et les Bédouins du Sinaï, pp.197-206, 2001.

J. Mouton, Le Sinaï de la conquête arabe à nos jours, 2001.

H. Münkler, Empires. The Logic of World Domination from Ancient Rome to the United States, 2005.

M. R. Muñoz-pomer, Orígenes de la Generalidad valenciana, 1987.

G. Naegle, Diversité linguistique, identités et mythe de l'empire à la fin du Moyen Âge, Revue Française d'Histoire des idées Politiques, vol.36, pp.253-279, 2012.

M. Narbona-cárceles, Le corps d'une reine stérile : Marie de Castille, reine d' Aragon (1416-1458), vol.22, pp.599-618, 2014.

N. Nassar, Le maître d'Ibn Khaldoun, al-?bil?, Studia Islamica, vol.20, pp.103-115, 1964.

L. Nees, . Leyde, and A. Nef, Imaginaire impérial, empire et oecuménisme religieux : réflexions depuis la Sicile des Hauteville, vol.24, pp.227-249, 2011.

A. Nef and M. Et-tillier, Le polycentrisme dans l'Islam médiéval : les dynamiques régionales de l'innovation, p.45, 2011.

J. Negre-pérez and R. Et-martí-castelló, Urbanismo en la Marca Oriental de al-Andalus durante el Califato (940-974) : el ejemplo de Mad?na ?ur???a a través de las fuentes arqueológicas y escritas, vol.47, pp.187-201, 2015.

O. Nicholson, The Oxford Dictionary of Late Antiquity, Mozarabischer Baudekor, vol.1, 1991.

A. J. O'connor, Qur'anic Covenants Reconsidered : m?th?q and 'ahd in Polemical Context", Islam and Christian-Muslim Relations, vol.30, pp.1-22, 2019.

B. Oliver, La nación y la realeza en los estados de la Corona de Aragón, 1884.

J. Ortega-ortega, Actas. II Jornadas de arqueología medieval en Aragón. Reconstruir al-Andalus en, 2018.

L. Osti, The Wisdom of Youth : Legitimising the Caliph Al-Muqtadir, Journal of the Medieval Mediterranean, vol.19, issue.1, pp.17-27, 2007.

A. Oumlil, Ibn ?ald?n : sens d'une autobiographie, Studia Islamica, vol.49, pp.123-134, 1979.

F. L. Pacheco, Potestad regia, justicia y jurisdicción en el reino de Aragón (Edades Media y Moderna)" in : Iglesia, éd, pp.204-220, 1997.

E. Pagels, Los evangelios gnósticos, Conflictos sociales y luchas de clases, pp.85-98, 1980.

S. Panzram, Oppidum -Civitas -Urbs. Städteforschung auf der Iberischen Halbinsel zwischen Rom und al-Andalus, 2017.

M. Parada-lópez-de-corselas, Domus Hispanica : el Real Colegio de España y el cardenal Gil de Albornoz en la historia del arte, 2018.

J. H. Parry, The Spanish Theory of Empire in the sixteenth century, Semana de Estudios Medievales, vol.4, pp.341-350, 1940.

P. Benito and J. , Muladíes, lectura política de una conversión : Los Ban? Qas? (714-924), Anaquel de Estudios Árabes, vol.17, pp.189-201, 2006.

P. Maldonado and B. , La muralla primitiva de Tudela, Anuario de Estudios Medievales, vol.16, pp.29-42, 1986.

A. Peláez, La imagen del poder de los Abencerrajes a través de las fuentes nazaríes, Studia Aurea, vol.4, pp.93-116, 2010.

A. Peláez, . Madrid, and P. Pensabene, El califa ausente : Cuestiones de autoridad en al-Andalus durante el siglo xi, Bollettino di Archeologia, pp.1-56, 1998.

P. Pensabene, Provenienze e modalità di spogliazione e di reimpiego a Roma tra tardoantico e medioevo, pp.1049-1088, 2011.

, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans

A. Peña, Estudio de la decoración arquitectónica romana y análisis del reaprovechamiento de material en la mezquita Aljama de Córdoba, 2010.

A. Peña-jurado, Estudio de la decoración arquitectónica romana y análisis del reaprovechamiento del material en la Mezquita Aljama de Córdoba, 2010.

S. Péquignot, Pouvoir royal et société dans la couronne d' Aragon. Un essai de lecture historiographique, vol.30, pp.381-432, 1990.

S. Péquignot, Au nom du roi : pratique diplomatique et pouvoir durant le règne de Jacques II d' Aragon, pp.1291-1327, 2009.

S. Péquignot, L'any Jaume I. Une mobilisation commémorative et ses premiers effets historiographiques, vol.42, pp.275-295, 2012.

S. Péquignot, The Crown of Aragon. A singular mediterranean Empire, vol.48, pp.48-50, 2018.

M. Pérez-gonzález, . Dir.-;-león, and M. Gonzalez, Influencias clásicas y bíblicas en la Chronica Adefonsi Imperatoris, pp.349-355, 1993.

P. Gonzalez and M. , Introducción, pp.9-49, 1997.

M. Pérez-latre, Pervivència i dissolució. La Corona d' Aragó en temps de Felip I (II), Belenguer, éd, pp.213-248, 2007.

C. Picard, Description des sites antiques dans le cadre urbain d'al-Andalus par les écrivains arabes du Moyen Âge : l'exemple de Mérida, Res Orientales, vol.8, pp.105-116, 1996.

H. Pietschmann and . Ssászdi, Política imperial entre resistencia popular, fermentación religiosa y amenaza turca, pp.361-384, 2013.

E. Podeh, The Bay'a : Modern Political Uses of Islamic Ritual in the Arab World, Die Welt des Islams, vol.50, pp.117-152, 2010.

E. Podeh, The Politics of National Celebrations in the Arab Middle East, 2011.

P. Porras, E. Ramírez, and F. Sabaté, Historia de España. La Época medieval : administración y gobierno, 2003.

L. Pouzet, Ibn Khaldûn et les oulémas d'après son Kit?b al-Ta?r?f : de la théorie à la réalité, Saber religioso y poder político en el Islam. Actas del Simposio Internacional, pp.213-230, 1991.

M. Poza, D. Olivares, and .. ;. , Alfonso VIII y Leonor de Inglaterra : confluencias artísticas en el entorno de 1200, 1978.

M. Prietzel, Dynastic Ruptures and Legitimacy in an Elective Monarchy : The Holy Roman Empire, Sabaté 2015, pp.95-112, 2015.

J. Puig-i-cadafalch, The Primordial Covenant and Human Nature in the Qur'an, Proceedings of the American Philosophical Society, vol.174, pp.332-338, 1961.

Q. Castillo and J. A. , La sillería y las técnicas constructivas medievales : historia social y técnica de la producción arquitectónica, Archeologia Medievale, vol.25, pp.235-246, 1998.

R. Del-río and J. , Documentos sobre el papel de los árabes hilalíes en el al-Andalus almohade : traducción y análisis, vol.35, pp.359-396, 2014.

R. Serra and J. , Presupposti ravennati nella prima decorazione del duomo di Trani, pp.199-218, 1973.

C. Reglero-de-la-fuente, Visión y construcción del espacio en la Chronica Adefonsi Imperatoris, p.15, 2013.

J. A. Remolà, Centcelles y las villae de Tarraco durante la antigüedad tardía, pp.97-112, 2002.

J. A. Remolà and M. Pérez, Centcelles y el praetorium del comes Hispaniarum Asterio en Tarraco, Archivo Español de Arqueología, vol.86, pp.161-186, 2013.

D. Ricart, Història de Catalunya per a les Escoles primàries, 1935.

A. Riera, El Regne de Mallorca en el context internacional de la primera meitat del segle xiv, Homenatge a la memoria del Prof. Dr. Emilio Sáez, pp.45-68, 1989.

A. Riera, La Mediterrània occidental vers 1300 : comerç, cors, pirateria i diplomàcia, Barceló & Sastre, éd, pp.101-149, 2012.

C. Robinson, Ubi Sunt : Memory and Nostalgia in Taifa Court Culture, Muqarnas, vol.15, pp.20-31, 1998.

I. Rodà, Els marbres de Carranque, pp.97-98, 2001.

A. Rodríguez-colmenero, Culto a las aguas y divinidades orientales en el Lugo romano : los posibles santuarios de, vol.5, pp.309-336, 1992.

S. Roebert, The Nominations of Elionor of Sicily as Queen-Lieutenant in the Crown of Aragon : Edition and Commentary, Mediaeval Studies, vol.80, pp.171-230, 2018.

L. Rojas-donat, Orígenes históricos del Papado, 2006.

C. M. Rosenberg, Art and Politics in Late Medieval and Early Renaissance Italy, pp.1250-1500, 1990.

M. Rosser-owen, Andalusi Spolia in Medieval Morocco : Architectural Politics, Political Architecture, pp.152-198, 2014.

R. Rouighi, ?? l-wiz?ratayn Ibn al-?akim de Ronda, The Making of a Mediterranean Emirate : Ifr?qiy? and Its Andalusis, vol.34, pp.105-122, 1922.

R. Mata and M. J. , La Arquitectura en la literatura árabe, La Europa revolucionaria, pp.1783-1815, 1985.

C. Rudolph, A Companion to Medieval Art : Romanesque and Gothic in Northern Europe, Ars Orientalis, vol.23, pp.171-178, 1993.

J. E. Ruiz-doménec, La crisis económica de la Corona de Aragón : Realidad o ficción historiográfica?, Cuadernos de historia, vol.8, pp.71-117, 1977.

R. Souza and J. C. , Castilla y Al-Andalus : Arquitecturas aljamiadas y otros grados de asimilación, Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, vol.16, pp.17-43, 2004.

A. Ryder, The Kingdom of Naples under Alfonso the Magnanimous : the Making of a Modern State, 1976.

A. Ryder, . Oxford, and A. Ryder, Alfonso the Magnanimous, The Wreck of Catalonia. Civil War in the Fiteenth Century, pp.1396-1458, 1990.

F. Sabaté and . Porras, Corona de Aragón, pp.235-467, 2003.

F. Sabaté, L'idéal politique et la nation catalane : la terre, le roi et le mythe des origines, vol.2, pp.85-140, 2015.

F. Sabaté, Ruptura i legitimació dinàstica a l'edat mitjana, 2015.

F. Sabaté, Une histoire médiévale pour l'identité catalane, Mi?coiu & P?un, éd, pp.33-59, 2016.

F. Sabaté, . Barcelone, and F. Sabaté, Percepció i identificació dels Catalans a l'edat mitjana, 2016.

F. Sabaté, The Crown of Aragon in itself and overeas : a singular Mediterranean empire, Sabaté, éd. 2017a, pp.1-36, 2017.

F. Sabaté, Identities in Contact in the Mediterranean, Sabaté, éd. 2017a, pp.431-458, 2017.

, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans Sabaté, F, pp.763-777, 2018.

F. Sabaté, Ideology in the Middle Ages, Sabaté, éd. 2019b, pp.1-35, 2019.

F. Sabaté, Ideology in the Middle Ages. Approaches from Southern Europe, 2019.

F. Sabaté, The death penalty in late-medieval Catalonia. Evidence and significations, 2020.

F. Sabaté, Memory in the Middle Ages. Approaches from Southern Europe, 2020.

F. Sabaté, Les ciutats mediterrànies. Mobilitat i desplaçament de persones, Barcelone. Sabaté, F. (sous presse-b) : "La nación catalana en la edad media" in : Sabaté, éd. sous presse-c Sabaté, F., éd. (sous presse-c) : La nació a l'edat mitjana

F. Sabaté, Quina Catalunya neix al segle xii ?

S. Sacchi, Modelli di regalità di area iberica durante il vii secolo : tra I concili di Toledo e il pensiero isidoriano, thèse doctorale, 2010.

C. Sáenz-preciado, Reutilización de elementos arquitectónicos romanos en Calatayud : una visión arqueológica, Revista del Centro de Estudios Bilbilitanos, vol.1, pp.11-52, 2018.

J. Sahadeo, El Poema de Almería y la épica románica, Madrid. Salvat, Russian colonial society in Tashkent, pp.1865-1923, 1975.

E. Salvatori, Pisa in the Middle Ages : the Dream and Reality of Empire, pp.13-22, 2002.

L. Sánchez-belda, La Chronica Adefonsi Imperatoris : ¿castellana o leonesa?, Archivos Leoneses, vol.8, pp.85-89, 1950.

S. Velasco and J. , Elementos arquitectónicos de época visigoda en el Museo Arqueológico de Córdoba. Arquitectura y Urbanismo en la Córdoba visigoda, 2011.

P. Sanders, Ritual, Politics and the Fatimid, 1994.

E. Sarasa, La corona de Aragón en la primera mitad del siglo xiii (Feudalización, institucionalización y proyección mediterránea), Archivo hispalense : Revista histórica, literaria y artística, vol.77, pp.379-400, 1995.

A. Schimmel and J. L. Schneidmann, The rise of the Aragonese-Catalan Empire, vol.11, pp.379-387, 1946.

M. Sekakou, Conseils scientifiques royaux dans le Maghreb mérinide au 14 e siècle, 2018.

P. Sénac, . Madrid, and P. Sénac, La Marche Supérieure d'al-Andalus et l'Occident chrétien, Frontières et espaces pyrénéens au Moyen Âge, 1991.

P. Sénac, La Frontière et les hommes, viii e -xii e siècle : le peuplement musulman au nord de l'Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, 2000.

P. Sénac and . Éd, Villes et campagnes de la Tarraconaise et d'al-Andalus (vi e -xi e siècles) : la transition, 2007.

P. Sénac, Les seigneurs de la Marche (a???bu-l-?a?r?) : les Ban? ?Amr?s et les Ban? ?abr?? de Huesca, Cuadernos de Mad?nat al-Zahr?, vol.7, pp.27-42, 2010.

A. Serra, É cosa catalana, pp.1787-1799, 2000.

A. Serra-desfilis, Classical Legacy and Imperial Ideal in the Early Renaissance : the Artistic Patronage of Alfonso V the Magnanimous, pp.17-29, 2008.

J. A. Sesma-muñoz, Saragosse. Sestran, E, pp.1208-1458, 1989.

S. Settis, Continuità, distanza, conoscenza. Tre usi dell'antico, Settis, éd, pp.373-486, 1986.

S. Settis, Dalla tradizione all'archeologia, Memoria dell'antico nell'arte italiana, vol.3, 1986.

M. , L'historiographie mérinide : Ibn Khaldûn et ses contemporains, Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans Shatzmiller, vol.2, pp.234-254, 1947.

H. Schlunk and M. Berenguer, La pintura mural asturiana de los siglos ix y x, Oviedo. Shneidman, The rise of the Aragonese-Catalan empire, pp.1200-1350, 1957.

C. Scholl, T. R. Gebhardt, and J. Et-clauß, Transcultural Approaches to the Concept of Imperial Rule in the Middle Ages, 2017.

J. Signes-codoñer, Helenos y Romanos : la identidad bizantina y el Islam en el siglo ix, Byzantion, vol.72, pp.404-448, 2002.

H. Sirantoine, Imperator Hispaniae. Les idéologies impériales dans le royaume de León (ix-xii siècles), 2012.
URL : https://hal.archives-ouvertes.fr/halshs-00784630

S. Sobrequés, Els Grans Comtes de Barcelona, 1980.

M. E. Soldani, Uomini d'affari e mercanti toscani nella Barcellona del Quattrocento, Història de Catalunya, 1962.

J. A. Souto-lasala, Un pasaje de al-'U?r? acerca de la [re]construcción de la muralla de Huesca en el año 261 / 874-875 : observaciones y precisiones, Actas. XVI Congreso Union Européenne d' Arabisants et d'Islamisants, Salamanque, pp.499-507, 1995.

J. A. Souto-lasala, Alfonso il Magnanimo e la sua política nei balcani, Saragosse. Spremic, vol.1, p.750, 2000.

C. Stalls, Possessing the land. Aragon's Expansion into Islamic Ebro frontier under Alfonso the Battler, pp.1104-1134, 1995.

L. M. Stirling, The Learned Collector : Mythological Statuettes and Classical Taste in Late Antique Gaul, 2005.

B. Stollberg-rilinger, Much ado about nothing? Rituals of Politics in Early Modern Europe and Today, Bulletin of the German Historical Institute, vol.48, pp.9-24, 2011.

N. Stone, La Europa transformada 1878-1919, Barcelone. Stoppino, M, pp.1190-1202, 1985.

M. Suánces, El pensamiento de Salvador de Madariaga sobre Hispanoamérica : Hacia una federación Iberoaméricana, Abellán & Monclús, vol.2, pp.647-658, 1982.

S. Subrahmanyam, Par-delà l'incommensurabilité : pour une histoire connectée des empires aux temps modernes, pp.34-53, 2007.

M. E. Subtelny, Timurids in Transition. Turko-Persian Politics and Acculturation in Medieval Iran, 2007.

. Szászdi-león-borja, . Et-galende, and M. J. Ruiz, Imperio y tiranía. La dimensión europea de las Comunidades de Castilla, 2013.

A. Tallon, . Madrid, and M. Tangheroni, Commercio, finanza, funzione publica. Stranieri in Sicilia e in Sardegna nei secoli xiii-xv, 1989.

J. M. Tejado-sebastián, Fortificaciones militares en el alto valle del Ebro : Tres ejemplos de herramientas de control territorial y social, Vislumbrado la tardoantigüedad. Una mirada desde la Arqueología, 2018.

K. Terlouw, Neo-Medievalism and the Anchoring of New Spatial Identities : Linking New Regional and Urban Identities with Medieval Memories, pp.313-323, 2020.

A. Thiesse, La Création des identités nationales. Europe xviii e -xx e siècle, 2001.

L. P. Thomaz, L'expansion portugaise dans le monde (xiv e -xviii e siècle) : les multiples facettes d'un prisme, 2018.

C. Torres-delgado, El antiguo reino nazarí de Granada (1232-1340), Grenade. Éléments sous droit d'auteur -© Ausonius Éditions septembre 2020 : embargo de 2 ans, 1974.

H. Touati, Islam et voyage au Moyen Âge. Histoire et anthropologie d'une pratique lettrée, L'armoire à sagesse. Bibliothèques et collections en Islam, 2000.

O. Tunander, S. Baev, and V. I. Einagel, Geopolitics in Post-wall Europe Security, Territory and Identity, 1997.

É. Tyan, Institutions du droit public musulman, Paris ; rééd, 1956.

E. Tyan, Bay?a, Encyclopaedia of Islam, 2007.

W. Ullmann and D. Urvoy, Historia del pensamiento político en la Edad Media, 1978.

M. Á. Utrero, Iglesias tardoantiguas y altomedievales en la península Ibérica. Análisis arqueológico y sistemas de abovedamiento, 2006.

M. Á. Utrero and . Caballero-zoreda, A finales del s. ix e inicios del x. Entre asturianos y mozárabes, pp.125-145, 2012.

M. Á. Utrero and I. Et-sastre, Reutilizando materiales en las construcciones de los siglos vii-x. ¿Una posibilidad o una necesidad?, Anales de Historia del Arte, vol.22, pp.309-323, 2012.

D. Valérian, Bougie, port maghrébin (1067-1510), trad. arabe, 2014.

A. Vallejo-triano, El heredero designado y el califa. El Occidente y el Oriente en Mad?nat al-Zahr?', Mainake, vol.36, pp.433-464, 2016.

J. Vallvé, El califato de, 1992.

D. Vaquerizo-gil, J. A. Garriguet, and A. Et-león, Ciudad y territorio : transformaciones materiales e ideológicas entre la época clásica y el Altomedioevo, 2014.

M. C. Vázquez-de-benito and M. Á. Et-manzano-rodríguez, , 1995.

A. Velasco, El cas del monestir de Santa Maria de Sixena : els litigis pels béns artístics i la manipulació histórica, Baydal & Palomo, éd. 2020, pp.174-198, 2020.

F. N. Velázquez-basanta, Un Bibliófilo almeriense del siglo xii : Ab? l-'Abbas Ahmad ibn al-Saqr, vol.7, pp.295-315, 1999.

V. Bosco and R. , Medina Azzahra y Alamiriya, 1912.

J. Vicens-vives, Evolución de la economía catalana durante la primera mitad del siglo xv, 1955.

J. Vicens-vives, L. Suárez-fernández, and C. Carrère, La economía de los países de la Corona de Aragón en la baja edad media, pp.104-113, 1959.

J. M. Vidal, La economía mundial, 1973.

S. ;. Vidal, M. Castro, and F. , Nazaríes y Meriníes, caminos entrecruzados : al-Andalus y el Magreb al-Aqsà (Marruecos), siglos xiii-xv, pp.271-305, 2004.

F. Vidal-castro, in : Actas de las V jornadas de Historia en la Abadía de Alcalá la Real "Iglesias y Fronteras" : homenaje a Don José Rodríguez Molina, vol.19, pp.753-764, 2005.

M. Viguera, Ibn al-Ja??b visita el monte de los Hint?ta, Homenaje al Profesor José María Fórneas Besteiro, Grenade, vol.1, pp.645-659, 1994.

,. Viguera-molins, Guerra y paz en la frontera nazarí desde las fuentes árabes, Actas del congreso la frontera oriental nazarí como sujeto histórico (s. xiii-xvi), pp.79-90, 1994.

,. Viguera-molins, Documentos en crónicas árabes, pp.189-202, 2010.

P. Vilar, Le déclin catalan du Bas Moyen Âge. Hypothèses sur sa chronologie, Estudios de Historia Moderna, vol.6, pp.3-68, 1956.

P. ;. Vilar, Catalunya dins de l'Espanya moderna, Fès et sainteté, de la fondation à l'avènement du protectorat, pp.808-1912, 1986.

, Hagiographie, tradition spirituelle et héritage prophétique dans la ville de Mawl?y Idr?s

O. Waever and . Tunander, Imperial metaphors : Emerging European Analogies to Pre-Nation-State Imperial Systems, pp.59-93, 1997.

J. Wagemakers, The Concept of Bay'a in the Islamic State's Ideology, Perspectives on Terrorism, vol.9, issue.4, pp.98-106, 2006.

P. Walker, Succession to Rule in the Shiite Caliphate, Journal of the American Research Center in Egypt, vol.32, pp.239-264, 1995.

P. Walker, Orations of the Fatimid caliphs, 2009.

D. J. Wasserstein, The Rise and Fall of the Party-Kings. Politics and Society in Islamic Spain, pp.1002-1086, 1985.

D. J. Wasserstein, The Caliphate in the West. An Islamic Political Institution in the Iberian Peninsula, The Making of Polities, pp.1300-1500, 1993.

K. F. Werner, Idea de Imperio y estructura del estado carolingio, vol.2, pp.224-235, 1980.

M. Wilk, Le malikisme et les Omeyyades en al-Andalus. Le droit et l'idéologie du pouvoir, Annales Islamologiques, vol.45, pp.101-122, 2011.

J. C. Wilkinson and J. Woods-marsden, Art and Political Identity in Fifteenth-Century Naples : Pisanello, Cristoforo di Geremia and King's Alfonso's Imperial Fantasies, Bulletin of the School of Oriental and African Studies, vol.39, pp.11-37, 1976.

R. Yamani, Les foyers culturels en Grenade nasride, 2015.

P. Zanker, The Tocco of the Greek real : Nobility, Power and Migration in Latin Greece, Berkeley. Ze?evi?, N, 1995.

C. Zentner, . El, and . Reich, , 1974.

J. Zielonka, Europe as Empire. The nature of enlarged European Union, 2007.